De magatzem abandonat a llar saludable i sostenible al centre del poble. El somni d’una vida, fet realitat
PASSIVHAUS ENTRE MITGERES A LA GARRIGA
Un magatzem abandonat sense encant… però un pati a sud, mitgeres de pedra, al bell mig del poble…
CONTEXT
Any 2000, Escola d’Arquitectura de Barcelona. “Doncs a mi el que em faria il·lusió seria viure a una casa entre mitgeres, al nucli urbà, per poder anar caminant o en bici a tot arreu. Amb el meu pati a sud, el meu hortet…una casa petita, que no doni molta feina”. Van haver de passar 24 anys, 2 filles, passar per una pandèmia i marxar de la ciutat per fer realitat aquella idea feliç. Aquest, doncs, no és un projecte qualsevol. És la culminació a una manera d’entendre la vida i l’arquitectura.
PROGRAMA
La casa havia de permetre la vida d’una família de quatre i també l’activitat professional de nosaltres dos com arquitectes. El magatzem existent, de planta baixa i (mig) pis era suficient si li afegíem el cos auxiliar al final del pati per al nostre despatx.
Una entrada molt permeable amb el carrer (fugint del típic garatge fosc i entrada peatonal estreta), un espai d’entrada polivalent, on tenir les bicicletes i sortir-ne ràpidament, on poder aparcar la furgoneta abans d’un viatge o on poder dinar a l’estiu quan ve molta gent i no es pot estar al pati per la forta calor. Un coixí entre l’espai públic i l’espai privat. El tancament dissenyat permet obrir de bat a bat a través de tres fulles correderes i també permet, pel dia a dia, obrir-ne nomès una d’elles de forma batent.
L’entrada a l’espai privat es fa a través d’una porta de vidre que permet visió llunyana fins al final del pati (on hi ha el despatx).
Tot ample, tot fàcil, amb llum baixant a la zona central per tres lluernaris a través de l’escala. Una cuina còmoda amb visió i relació directa amb la sala menjador i amb el pati. El sota escala acull el lavabo practicable i zona d’emmagatzematge.
L’escala-llibreria ens porta a la planta primera, on ens rep un espai central banyat de llum entre les habitacions de les nenes i la nostra i els espais humits. Aquest espai torna a ser un lloc indeterminat on s’estudia, es dibuixa, es llegeix, es plega roba o es fan estiraments. Ens encanta estar-hi i sentir-hi la pluja als lluernaris.
Les nenes gaudeixen d’una gran habitació doble donant al pati, que en un futur podria arribar a segregar-se en dos (esperem que no). La nostra habitació, donant al carrer, a nord, s’hi arriba a través de l’àmbit de lavabos, aprofitant al màxim l’amplada que et dona una construcció entre mitgeres de 4,75m. A l’altre lavabo s’aprofita per tenir-hi un armari per la rentadora.
SOSTENIBILITAT
Aquest projecte és la nostra targeta de presentació com a persones i com arquitectes. Aquí hem pogut portar a l’extrem la nostra manera de pensar i de viure, sent molt sensibles als conceptes d’estalvi energètic, petjada de carboni, salut i aprofitament de recursos existents (també del clima existent). Aprofitar vs enderrocar i construir de nou.
A nivell d’eficiència energètica es va voler apostar pel segell Passivhaus (Enerphit per tractar-se d’una rehabilitació), aconseguint-se la certificació amb una demanda d’energia molt baixa (18kwh/m2.any) acostant-nos als valors que es demanen per obra nova. Gràcies als gruixos d’aïllament, una molt bona execució de l’obra pel que fa a l’hermeticitat de la casa (0,75 renovacions/hora), i un anàlisi acurat del clima, es van poder prendre decisions valentes que renunciaven a la refrigeració per l’estiu (fent ús de la ventilació natural nocturna a través de les finestres i del lluernari situat a sobre de l’escala) i a únicament disposar d’una resistència elèctrica lligada a la ventilació mecànica controlada per calefactar a l’hivern (si fes falta). Els nostres radiadors són les finestres i lluernaris a sud.
Entenem que una casa passiva ha de poder renunciar a instal·lacions si es pot i fer ús d’aquelles estratègies que al llarg de la història sempre s’han utilitzat per obtenir confort. Orientació solar, inèrcia tèrmica, ventilació natural… conceptes abstractes que analitzats a cada lloc ens poden ajudar molt. En aquest cas podem dir que ha estat així.
A nivell d’instal·lacions, es va recórrer a una bomba de calor d’aerotèrmia per la producció d’ACS (aigua calenta sanitària) i al sistema de ventilació mecànica amb recuperador de calor que una Passivhaus ha de tenir.
CONSTRUCCIÓ i MATERIALITAT
Els materials escollits van tenir en compte la baixa petjada de carboni i el seu meravellós comportament higrotèrmic, propi dels materials naturals. Salut, ecologia i bon comportament es donen la mà per construir aquest somni; calç a les parets (en forma de morters o de pintures), fibra de fusta als aïllaments, fusta com a nou element estructural a la façana sud i a la part de forjat que faltava per completar la planta pis, fusta a les finestres i lluernaris, fusta al paviment de planta pis, i ceràmica de la Bisbal a paviment de planta baixa i revestiments de lavabos i cuina, teules recuperades per la coberta… i la pedra existent a les mitgeres, que tanta inèrcia tèrmica ens regalen.
Un pati a sud on les plantes són les protagonistes, vegetació autòctona que requereix poc rec i manteniment, plantes aromàtiques que aprofitem a la cuina, una parra incipient que ens donarà ombra a l’estiu i ens deixarà passar el sol a l’hivern, un petit hortet…
Des del carrer, el resultat formal és el d’una casa integrada al poble, que hi dialoga com si sempre hi hagués format part.
LA GARRIGA
La Garriga té un ric patrimoni arquitectònic modernista; el màxim exponent va ser el Manuel Joaquim Raspall que va construir-hi moltes cases. Un dels elements més representatius visualment d’aquesta arquitectura és la ceràmica vidriada de múltiples colors que trobem també en aquestes cases en diferents combinacions. Per casa nostra teníem clar que volíem establir un humil diàleg amb aquesta tradició i per aquest motiu trobem aquesta rajola groga de 15x15cm, juntament amb la peça de gelosia quadrada que remata aquesta part de façana. I a la cuina trobem la clàssica peça de cartabó en la combinació groc/terracota, que també apareix a la casa Josep Reig, al carrer dels Banys.
Si voleu saber qui som, com pensem i com entenem l’arquitectura, aquesta casa som nosaltres mateixos. Veniu-nos a veure i ho entendreu! ;)
Vine a saludar! 🤗